- Vázquez Montalbán, Manuel
- El escriba sentado, Barcelona, ed. Diario Público, 2009, pàg. 7-254.[*]
¡Ostres!, si ja el tenia. Deu ser un senyal; puga ser que em pose de seguida a llegir-lo.
Una manera com una altra de tindre la meua bibliografia de referència en xarxa.
- Ferrer Pérez, Vicent
- Les muntanyes de Carcaixent, Carcaixent, ed. Edicions 96, 2009, pàg. 5-176.[*]
- Calaforra, Guillem
- «La "unitat de la llengua catalana" com a fer científic i com a argumentum ex acutoritate: revisió crítica», Zeitschrift für Katalanistik, 7, 1994, pàg. 37-56.[*]
- Pradilla Cardona, Miquel Àngel
- «La deriva estandarditzadora valenciana. Del secessionisme rupturista a l'aïllacionisme particularista», Zeitschrift für Katalanistik, 18, 2005, pàg. 141-170.[*]
- Nicolàs Amorós, Miquel
- «De la identitat del poder al poder de la identitat: algunes consideracions sobre la situació lingüística de la llengua catalana al País Valencià», Revista Catalana de Sociologia, 20, 2004, pàg. 63-83.[*]
- Cerrón Palomino, Rodolfo
- Castellano andino. Aspectos sociolingüísticos, pedagógicos y gramaticales, Lima, ed. Pontificia - Universidad Católica del Perú, 2003, pàg. 9-259?.[*]
- Lauria, Daniela
- «Lengua y nación. El Diccionario Argentino de Tobías Garzón (1910)», [PDF: www.iigg.fsoc.uba.ar/jovenes_investigadores/4jornadasjovenes/EJES/.../Ponencias/LAURIA%20Daniela.pdf; consulta: abril 2009], pàg. 1-17.[*]
- Rull i Muruzàbal, Xavier
- Els estrangerismes del català. Com són i per què en tenim. Una aproximació social i lingüística, Barcelona, ed. Publicacions URV, 2008, pàg. 5-220.[*]
- Pellicer i Borràs, Joan Enric
- Història d'un desig insatisfet. L'ensenyament del valencià fins a 1939, Catarroja, ed. Perifèric Edicions, 2007 (2006), pàg. 7-253.[*]
- Buarque de Holanda, Sérgio
- Para uma nova história. Textos de Sérgio Buarque de Holanda, São Paulo, ed. Editora Fundação, 2004, pàg. 11-174.[*]
- Bernet, Charles i Pierre Rézeau
- On va le dire comme ça. Dictionnaire des expressions quotidiennes, París, ed. Balland, 2008, pàg. 5-767.[*]
- Sanchis i Martínez, Vicent
- Els últims moriscos de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, ed. Ajuntament de Benifairó de la Valldigna, 2008, pàg. 9-67.[*]
- Moreno Cabrera, Juan Carlos
- La lingüística teórico-tipológica, Madrid, ed. Gredos, 1995, pàg. 7-194.[*]
- Petrucci, Armando
- Una lliçó de paleografia, València, ed. Universitat de València, 2008 (2002), trad. Guillem Calaforra, pàg. 7-146.[*]
- Borja, Joan
- Llegendes del sud, Picanya, ed. Edicions del Bullent, 2005, pàg. 7-227.[*]
- Moody, Glyn
- Codi rebel. La història del Linux i de la revolució del programari lliure, València, ed. Universitat de València, 2007 (2002), pàg. 7-392.[*]
- Eco, Umberto
- Decir casi lo mismo. Experiencias de traducción, Barcelona, ed. Lumen, 2008 (2003) (tít. or.: Dire quasi la stessa cosa; trad.: Helena Lozano Miralles), pàg. 9-542.[*]
- Garcia-Oliver, Ferran
- El vaixell de Genseric. Dietari 2004-2005, Barcelona, ed. Proa, 2007, pàg. 7-302.[*]
- Moreno Cabrera, Juan Carlos
- El nacionalismo lingüístico, Barcelona, ed. Península, 2008, pàg. 7-223.[*]
- Plans y Freyre, José M.ª
- Lecciones de termodinámica, Madrid-Barcelona, ed. CALPE, 1922, pàg. 5-171.[*]
- Cucó i Giner, Alfons
- Papers públics, València, ed. Fernando Torres-Editor, 1983, pàg. 5-199.[*]
Mao considerava en aquella època [1920] que Dewey, qui ensenyava que «l'educació és vida, l'escola és la societat», era un dels «tres grans filòsofs contemporanis, al costat de Bertrand Russell i del pensador francés Henri Bergson.